VIVÈNCIES, SOMNIS I CONFIDÈNCIES D’UN MOSSÈN VELLET

Aquest llibre l’he escrit a raig de «boli», sense cap esquema previ, però en el fons de mi mateix sabia què volia dir. La innocència a la meva edat qui sap on para. En el decurs de la vida, m’he mossegat la llengua moltes vegades per por de dir alguna atzagaiada, de passar-me de rosca, de ferir la sensibilitat d’una fe humil i senzilla (cosa que tampoc vull fer ara de cap de les maneres). Per això, el que he escrit, he procurat abans i després (sobretot després), ponderar-ho a la llum de la fe i ungir-ho amb l’oli de l’amor al Senyor, a l’Església i a tota persona, dona o home. A l’interior de les persones, només el Senyor hi té carta blanca; els altres hem de trucar suaument a la porta i esperar, si els plau, que l’obrin.
Resumint: m’ha semblat que la plasenteria de les vivències podia assuaujar l’atreviment d’alguns somnis i la gosadia d’algunes reflexions «confidencials» sobre temes concrets. Això sí, i ho puc afirmar amb el ple compromís de la meva consciència: tant la mirada cap enrere, com la mirada cap endavant, una és sense ira i l’altra amb esperança.
M’hauria agradat, estimats lectors/es, poder fer taula rodona amb tots vosaltres. Diria, i ho crec, que el vol de la fe i la força d’estimar salven totes les distàncies. Això ens permet una trobada comunional entre tots nosaltres i de tots plegats amb el Senyor.
Bona lectura, amigues i amics meus!