SANT FELIP NERI

LA FIGURA, L'ESPERIT I L'OBRA DEL FUNDADOR DE L'ORATORI

5% descompte exclusiu web

10,10 

9,59 

Comprar a Llibreria Claret

Enviament gratuït en comandes superiors a 50€ (Península i Balears)
O podeu recollir-lo a la botiga

Disponible demà en funció de les nostres existències. Comandes abans de les 16h.

 

SANT FELIP NERI

LA FIGURA, L'ESPERIT I L'OBRA DEL FUNDADOR DE L'ORATORI

Felip Neri és un sant ben especial. La seva llibertat d’esperit i el seu sentit de l’humor són trets ben palesos al llarg de la seva vida. Quan el papa Climent VII se li acostà per dir-li: «Pare Felip, us fem cardenal», Felip li respongué ben decidit:
–Ho acceptaré, Santedat, però amb la condició que em feu la mercè de permetre’m que us avisi quan em vagi bé de rebre el nomenament.
Evidentment, Felip Neri mai no fou nomenat cardenal… Un sant així desconcertà molta gent. Però un sant així féu gran amistat amb els joves, i en tenim un testimoni excepcional, J. W. Goethe, que escriu en el seu «Viatge a Itàlia»:
«Al seu entorn es congreguen joves que volen imitar-lo en els bons costums i en la pietat; practiquen amb diligència la misericòrdia envers els pobres i els malalts; (…) donen i es donen generosament.»
Aquest llibre, escrit pels felipons catalans de l’Oratori d’Albacete, fa digne honor –tant per l’estil com pel contingut– a la figura singular de sant Felip Neri.
cabat de fundar, el 2 de febrer de 1848, el primer Oratori anglès, a Birmingham, John Henry Newman deia al petit grup de la seva comunitat, tot just constituïda: «Tenim el consol de participar en la mateixa tasca de sant Felip Neri, i sabem que això atrau, damunt de nosaltres, la seva benedicció. No hem cercat el lloc més alt, sinó que voluntàriament hem acceptat el servei més humil assenyalat pels nostres superiors, i seguint l’exemple del nostre Sant, hem començat dedicant-nos principalment als pobres, en un barri marginat i poc conegut. No esperem rebre cap paga i, amb la gràcia de Déu, tampoc no desitgem l’afalac del món.
Em demaneu, no obstant, que us digui quina ha de ser la missió o quin el senyal que ens distingeixi en el futur. Tant per a vosaltres com per a mi mateix, no demano el mèrit de patir persecucions o de suportar calúmnies, insults, odis. Jo imploro, només, aquest privilegi: que no vulgueu que la gent es fixi en vosaltres ni per lloar-vos, ni per blasmar-vos, però que feu el bé a la generació que us toca viure, que porteu ànimes al cel, i ningú no sigui desatès quan s’apropi a vosaltres; que sigueu coneguts només a casa, sobrevolant per damunt les distraccions i fugint dels aplaudiments dels homes; que us afanyeu exclusivament pel Senyor, amb cor pur, en la presència dels àngels i dels sants.»