POBLE JUEU I LES SEVES SAGRADES ESCRIPTURES EN LA BÍBLIA CRISTIANA

Amb «La interpretació de la Bíblia en l’Església» (1993), la Pontifícia Comissió Bíblica va ajudar a entendre de quina manera la Paraula de Déu es pot servir de la paraula humana per donar a la història en progrés un sentit que mira més enllà del moment present.
Ara, amb aquest nou document, la mateixa Comissió examina les grans línies de pensament de tots dos Testaments en les seves mútues relacions i pot dir, resumint, que l’hermenèutica cristiana de l’Antic Testament, que sens dubte divergeix profundament de la del judaisme, «correspon tanmateix a una potencialitat de sentit efectivament present en els textos» (64).
Aquest és un resultat que sembla molt significatiu per al progrés del diàleg, però també sobretot per a la fonamentació de la fe cristiana.