PESSIGOLLES. NOUS PESSICS D’HUMOR I SAVIESA ORIENTALS

NOUS PESSICS D'HUMOR I SAVIESA ORIENTALS

És ben sabut que les pessigolles contenen dos elements: un d’excitant i l’altre gratificant. No tenen l’agressivitat de les esgarrapades ni la suavitat de la moixaina. Produeixen una sensació barreja de plaer i de desfici. Són com l’alegria posada a la pell. En demanen més, però massa, molesten… Doncs bé, aquestes voldrien ser les característiques d’aquest llibret.
La raó esmentada com l’origen de Pessics —ser una teràpia sedant contra algunes notícies eclesiàstiques— continua vàlida i potenciada per a Pessigolles. Els temps no han canviat pas. Com va dir el qui fou arquebisbe de Tarragona, Dr. Torrella, mort ara fa un any, “L’Església és una nau que no naufragarà, però el que és marejar, mareja…” Cal prendre algun medicament antivertiginós, no sigui cas que més endavant necessitem un antihistamínic.
En aquest cas, però, s’hi ha afegit un nou motiu. L’autor es creu capaç d’esdevenir estúpid per si mateix i no necessita l’ajut d’alguns programes humorístics televisius. O potser és que la diversió és com l’assegurança: com més vell ets més et costa. Ha preferit, doncs, dedicar alguns vespres a preparar aquest llibre. Si més no, li ha resultat més gratificant, a més d’estalviar-se moltes paraulotes i d’evitar que li malmetin el poc català que sap.
Recórrer al camí de l’humor no vol dir agafar la ruta de l’evasió. Al contrari, el perill el tenim en el fet que ens hem tornat massa seriosos, i aquest és el primer pas per ser avorrits.
La gent que mai no riu no és gent seriosa.