ELOGI DEL COS

Dins el pensament cristià i al llarg de molt segles, el cos humà no ha tingut precisament una premsa gaire favorable. Amb excepcions, és cert, però que no deixaven de ser excepcions… El cardenal Martini, arquebisbe de Milà, ens acaba d’oferir una petita joia: Què seríem o què faríem si no fos gràcies al cos?
En aquest recull d’apunts, anotacions i aforismes, Martini planteja un seguit de qüestions als contemporanis d’una època en la qual el cos és «objecte» d’abusos i d’exaltacions fora mida, que prescindeix de la relació amb la vida de l’esperit.
«Quin sentit té el fet que siguem un ésser amb un cos, que siguem un cos vivent i pensant? Què ha de dir de nou la nostra època sobre el cos, sobre les seves vicissituds, sobre els seus dinamismes? Quina relació té el cos amb la vida de l’“esperit”, amb la vida després de la mort?
Són moltes les preguntes que em faig, no pas per trobar una resposta a totes elles, sinó, més aviat, per reflexionar en veu alta.»