EL SORGIMENT DEL SISÈ SENTIT

USOS I SENTITS DEL TELÈFON MÒBIL EN L'ADOLESCÈNCIA I LA JOVENTUT

5% descompte exclusiu web

13,90 

13,21 

Comprar a Llibreria Claret

Enviament gratuït en comandes superiors a 50€ (Península i Balears)
O podeu recollir-lo a la botiga

Disponible demà en funció de les nostres existències. Comandes abans de les 16h.

 

EL SORGIMENT DEL SISÈ SENTIT

USOS I SENTITS DEL TELÈFON MÒBIL EN L'ADOLESCÈNCIA I LA JOVENTUT

En aquest estudi s’analitzen els usos del telèfon mòbil més comuns entre adolescents i joves, així com els canvis que la irrupció d’aquesta tecnologia ha produït en les formes de relació, tant amb els amics com amb els pares.
El moment en què la majoria dels menors adquireixen el telèfon mòbil ha quedat fixat al voltant de l’entrada a l’ESO, esdevenint en certa mesura un ritu de pas d’entrada a l’adolescència. És en aquest instant que els pares cedeixen a la compra del mòbil perquè els permet tenir permanentment localitzables els seus fills, fent menys traumàtica l’adquisició d’autonomia pròpia de l’adolescència. Així, es configura un pacte implícit entre pares i fills: els fills se senten més autònoms gràcies al mòbil, i els pares se senten més segurs perquè tenen més “controlats” els fills. L’adquisició del mòbil, en relació a l’autonomia, esdevé paradoxal: la tinença del mòbil accelera el procés d’adquisició d’autonomia per part dels adolescents, però alhora en limita el llindar màxim d’autonomia al qual poden aspirar, ja que passen a estar permanent connectats als pares. Aquest estar connectat de forma permanent, ja sigui amb els pares, ja sigui amb els amics, actua com una mena de sisè sentit que ens manté permanentment pendents d’un entramat comunicatiu que es canalitza a través del telèfon mòbil. Aquesta necessitat d’estar connectats fa que els nois i noies pràcticament no desconnectin el telèfon mòbil en cap instant del dia, ni a casa ni a l’escola. El fet que els adolescents tinguin poca capacitat de despesa deixa en segon pla les trucades, situant-se com a preeminents l’ús dels missatges de text (SMS) i les trucades perdudes. En aquesta etapa el mòbil serveix més per recrear contínuament els vincles relacionals amb els amics que no pas per comunicar-s’hi.
Amb el pas de l’adolescència a la joventut el context social de referència canvia. El grup d’amics es fidelitza, el temps de lleure s’ocupa menys a la llar, i a nivell econòmic els joves disposen de major capacitat de consum. Així les coses, el mòbil pren rellevància com a dispositiu comunicatiu. Es fa servir més per trucar i pren entitat com a producte de primera necessitat; tant per estar informat dels moviments del grup d’amics en els temps i espais de lleure, com per estar localitzable en cas de reclam per part dels companys, atès que el mòbil incrementa el nivell d’improvisació en la gestió de les trobades.
En definitiva, el mòbil redimensiona les relacions. Reforça les obligacions comunicatives i relacionals dins del grup proper, però en canvi permet prendre distància respecte les relacions més anònimes. El mòbil permet fer front de manera distanciada, sense exposar-nos emocionalment o evitant convencions socials incòmodes, a les relacions amb les persones que no formen part del nostre entorn íntim. Alhora, fa més presents les obligacions comunicatives, el mantenir-se connectat amb aquest entorn més proper. Ras i curt: el mòbil fa més lights les relacions socials pesades, i més pesades les relacions íntimes. En certa mesura, per tant, més que afavorir una societat xarxa de comunicacions, afavoreix una societat nínxol, replegada sobre ella mateixa i els espais íntims on ens refugiem