PERE CLAVER

Aquest llibre no és altra cosa que un esbós de la vida d’un català que no s’ha apressat mai a sortir de l’ombra. Fill de Verdú, on va néixer el 1580, va estudiar a Barcelona, a Tarragona, a Girona i a Mallorca, i ingressà a la Companyia de Jesús. Visqué al nostre país fins als trenta anys; després el dugueren a Amèrica els ideals d’acréixer l’Església en el Nou Món. Ordenat prevere el 1616 a la missió de Nova Granada (Colòmbia), exercí allí fins a la mort un apostolat dedicat sobretot als esclaus negres, fent el vot de ser ell mateix sempre esclau dels esclaus. Va batejar-ne més de tres-cents mil, després d’haver procurat integrar-los a la societat colonial, cosa que li valgué l’oposició de certs grups socials. Extenuat, morí a Cartagena d’Índies el 8 de setembre del 1654. Si ens guiàvem per la cronologia, fou més americà que català: trenta anys contra quaranta-quatre. No endebades, després de ser canonitzat l’any 1888, va ser declarat patró de les missions, i patró de la República de Colòmbia.