VERS JERUSALEM

Després de més de vint anys de servei a la diòcesi de Milà, el cardenal Martini es retira a Jerusalem.
Aquest llibre aplega alguns dels seus escrits relatius a la ciutat santa, que sempre ha estat un tema cabdal en la reflexió de Carlo Maria Martini.
S’hi presenta Jerusalem com a símbol universal, com a ciutat històrica, com a ciutat ferida, com a «meta definitiva d’un camí».
Martini refà el complex itinerari espiritual, cultural i existencial que ha marcat el seu camí «vers Jerusalem», deixant emergir sempre –com a neguit o com a objectiu– la construcció de la pau entre els pobles i la convivència entre credos diferents.
«Sovint m’han demanat: per què vol anar a Jerusalem quan acabi el seu ministeri a Milà? I he contestat: no ho sé. Vaig «portat per l’Esperit», com deia Pau, mogut interiorment per l’Esperit del Senyor. Em sembla que comparteixo fortament els seus sentiments i els visc en el més pregon del cor. I marxo sense saber què passarà. Ningú no sap que pot passar a Jerusalem, on s’esdevenen moltes coses doloroses i lacerants.»
Jerusalem ha estat sempre un tema cabdal en la reflexió de Carlo Maria Martini: Jerusalem com a símbol universal, com a ciutat històrica, com a ciutat ferida, com a «meta definitiva d’un camí». En aquest llibre, el promotor de la «Càtedra dels no-creients» refà el complex itinerari espiritual, cultural i existencial que ha marcat el seu camí «vers Jerusalem», deixant emergir sempre –com a neguit o com a objectiu– la construcció de la pau entre els pobles i la convivència entre credos diferents.